El cant de la sirena

Veure referències a l’Odissea d’Homer en aquest medi m’ha despertat la curiositat per llegir aquest “article” que, una vegada cobrats els cinc cèntims, no és més que la disfressa per a una crítica absurda del treball policial.

[Img #29457] Hom pot pensar que en emprar la metàfora de tornar a Ítaca l’autor havia patit alguna sèrie d’aventures i desgràcies per arribar a casa, com li passà a Odisseu. No obstant això, resulta que l’autor es sent ofés perquè la Policia Local va anar a sa casa a comprovar la telefonada d’una veïna que va veure una activitat que li era sospitosa. L’obligació dels agents és comprovar els fets i identificar les persones implicades. Aquesta identificació és un procediment jurídic, una obligació legal del treball policial, no n’hi ha prou que l’agent conega de vista, d’oïdes o personalment els implicats. No s’ofenga vosté perquè una veïna avise perquè ha vist quelcom d’estrany a casa del veí, no s’ofenga perquè la policia l’identifique, tot i ser vosté “del poble.” Fa temps que la Policia Local va deixar de ser un cos de serenos i agutzils: ja està bé d’emprar l’excusa “que som del poble,” com si foren intocables, i deixem que actuen com a professionals.

Hagueren pogut vigilar sa casa però resulta que al terme n’hi ha 5.000 més, mentre que el nombre d’agents va minvant cada any que passa. Hagueren pogut vigilar sa casa però resulta que l’ajuntament organitza més de cinquanta events a l’any on cal presència policial, on en molts casos es dobla torn de treball per tal de poder cobrir-los. Podria haver sigut la Guàrdia Civil qui haguera anat a sa casa a comprovar els fets, sent com és la seguretat ciutadana la seua competència exclusiva, però a penes tenen prou efectius per poder atendre el públic a la caserna i comprovar les denúncies que els arriben; això sí, pel 12 d’octubre que no els falten pernils ni mans pel llom.

Com a sociòleg sabrà que el vandalisme es corregeix amb educació i civisme i afecta a totes les institucions, ja siga família, escola, ajuntament, etc, i no solament a la policia. Vosté veu un estat policial on hi ha una obligació legal de comprovar uns fets i canalitza la indignació, del tot comprensible, pel vandalisme sofert a sa casa cap a un cos de policia que no n’és responsable en exclusiva i que lluita dia a dia per un reconeixement que se li nega des del poble a qui s’encomana.

Aquest és més un cant de sirenes que no pas una aventura d’Odisseu.

Vicent S. Giménez Bru.