Juan Diego Noguera Muñoz pregonero de las fiestas de Moraira
Moraira se viste de fiesta. La pasada noche las fiestas patronales arrancaron con el acto de presentación de la Comisión de Fiestas 2016 y con el pregón a cargo del vecino Juan Diego Noguera Muñoz.
El acto se desarrolló en la explanada del Castillo de Moraira y contó con la asistencia de multitud de ciudadanos. 
La presentación arrancó con la puesta en escena de los presentadores del acto, Claudia Damiano, Jaume Corbalán y Laura Harrison, quienes dieron a conocer a todos los componentes de la Comisión de este año presidida por María José Llobell Marín.
Una vez en el escenario todos los festeros y festeras, los presentadores llamaron al pregonero de 2016, Juan Diego Noguera Muñoz, quien pronunció un discurso emotivo lleno de recuerdos y con un especial guiño a la figura de su padre, discurso que por su interés reproducimos de forma íntegra:
Comissió de festes, autoritats, veïns de Moraira i visitants, per a mi es un gran plaer poder estar ací i dirigir-me a vosaltres.
En primer lloc voldria començar aquesta xicoteta xarrada agraint a la comissió de festes per haver depositat la seua confiança en mi, per a dur a terme l´acte que dona pas al inici de les festes del nostre poble. Aquest any els festers han volgut donar a les festes patronals un toc mariner, associant aquest esdeveniment amb les tradicions i la vida de la gent de la mar.
Per aquells que no en coneixen, el meu nom es Juan Diego, i soc membre de la "Cofradía de Pescadores" del poble. Per part de pare, som els “Noguera” una família d’ací que portem varies generacions dedicant-nos al món de la mar. El meu besavi ja tenia relació en la mar, però el primer mariner de la família fou el meu iaio Diego i d´ell em eixit varies generacions que em optat per viure d´aquest món que es la pesca.
Des de molt menut sempre he volgut dedicar-me al que ara faig, sols somiava amb poder embarcar-me i anar a faenar, però ma mare després de que mon pare perguera la vida en la mar, i al vorer que jo estava convençut de encaminar les meues passes cap a eixe món, no li feia gens de gracia, com es normal. Els anys varen passar i jo no vaig canviar de paréixer, cada vegada estava més encarat a complir el meu somni, així que després d´acabar estudis superiors, com ma mare en va aconsellar i mig obligar, vaig començar a treballar a la mar junt als meus tios i als meus cosins.
Mentre vaig ser menut i la meua iaia Maria va viure, els diumenges els esperava amb molta il·lusió, no sols per no tindre escola, que també, sinó perquè els diumenges baixàvem a Moraira per a vorer a la família i passar el dia per ací. Recorde lo inquiet que estava en el cotxe pensant en fer la visita més que obligada al port. Una vegada allí a ma mare la feia ficar dels nervis, de punta pujava a totes les barques, botat d´un lloc a l'altre i mirant cap a tots els llocs, els peixos, les xarxes, el motor, les lliteres ..... tot tenia una curiositat especial per a mi i m'animava a reafirmar-me en allò a lo que volia dedicar tota la meua vida.
També recorde i molt bé eixa marinera que feia la iaia, primer treia la font plena de peix, rascasses, escorpes, sargs, algun tros de morena .. , a continuació, venia un bon plat arròs que mescla em amb l all i oli, feia d´allò un dinar espectacular, únic per als paladars més exigents. Mira que he provat molts tipus de marinera en diferents llocs i com la de la iaia no hi ha cap, sols de pensar-ho se'n fa la boca aigua.
Una vegada ja havíem dinat tota la família, arribava el moment d´anar a pegar una volta per la vora de la mar, així gaudíem del sol i mentre els majors parlaven de les seues coses, el meu germà i jo corríem com a borregos, pujant per les pedres de la escollera, fent els ninots per damunt les xarxes o inventat una i mil històries de mariners on com no jo sempre era el patró d´una barca dedicada en cor i anima a la peixca, i el meu germà el meu mariner.
Es ven sabut que la mar es l´element principal que dona la essència i el caràcter del nostre poble. Moraira des dels seus inicis ha estat lligada a les seues aigües, ja que d´una manera u altra es i ha sigut sempre el sustent de tot un poble que es volca en la mar com a recurs valuós i necessari. En la actualitat oferim les nostres platges i el nostre entorn per a tots aquells que ens volen visitar i volen gaudir de tot allò que ens aporta un lloc idíl·lic, però si tanquem els ulls i retrocedim alguns anys enrere descobrirem que molt abans de ser un destí turístic, aquest poble fou un xicotet enclau de pescadors que buscaven en la mar un mitja humil i digne de guanyar-se la vida per portar el jornal a les seues famílies.
Com podeu veure, aquesta relació es més que necessària i no podem parlar de Moraira sense adonar-nos de totes eixes tradicions i costums que tenim i venen d´una vida bolcada en la mar.
La expressió més recent d´aquest passat mariner en certa manera el podem trobar en la gent major del poble que en les seues vivències i allò que han anat escoltant des de que son xiquets han fet que aquest llegat es mantinguera fins a hui intacte. Sols cal tindre una predisposició oberta i temps per conéixer i valorar tot allò que ens poden transmetre i que encara que son coses del passat son coneixements vàlids per als temps presents i futurs.
El món mariner es prou desconegut, ja que actualment no sols la flota s ha vist reduïda en la localitat, sinó que la pròpia cofradia i la llonja ja no son un lloc socialment conegut i poc a poc ha perdut eixe àmbit transmissor i principal que va tindre en èpoques passades. Sense dubte, aquest entorn i els pocs mariners que hi ha, son la millor basa que té el poble per no pedres les nostres arrels i apropar als jóvens a la activitat marinera. Si la cosa no canvia, no hi haurà exemples vius d´aquesta activitat, sols quedarà sentenciada al record.
Tornant a les nostres festes, hi ha que reconèixer que hi ha molts actes que fan especials els festejos i ens aporten eixe toc típic mariner. Les processos, el palo ensabonat o el bous a la mar entre altres son herència de unes festes que tenen molt de temps i que reuneixen any rere any a tota eixa gent que té un vincle d´afecte en esta terra i no pot pedres, per cap raó, la oportunitat de gaudir de les festes i tornar a recordar la seua infància o re encontrar-se en els coneguts.
Per a mi les festes son unes dades senyalades en el calendari, encara que si hi ha un dia especial per a mi, sense dubte es el dia de la mare de deu del Carmen, sense menys presiar a la mare de Deu dels Desemparat., Com a mariner el dia 16 es un dia especial i més quant tens l honor de portar a la teua patrona en la teua barca, eixa ferramenta de treball on dia darrere de dia estic eixint a la mar per a guanyar-me la vida, es llavors quant et quedes mirant com embarca i pense “Ahi va la jefa a la proa”.
En general, les festes pense que son dies per a reunir-se en amics, veïns i família, conviure en una harmonia i compartir l il·lusió que tenim tots en comú.
Per últim per a no enrotllar-me més voldria agrair a la comissió de festes per el esforç que han estat fent durant tot este any per a que puga'm tots gaudir de aquestes festes. De nou no vull perdre la oportunitat de tornar a agrair la confiança ficada en mi per ser el pregoner de les festes del meu poble, es per a mi tot un orgull.
Però no puc anar men de ací sense tindre molt present el record de mon pare, el meu exemple a seguir tant com a persona com a mariner, ja que els records que tinc i les històries d´ell que he anat escoltant, m´han fet ser qui soc i portar a la mar i a Moraira en la sang.
Moltes gràcies a tots, molt bona nit i espere que tots disfrutem al màxim d´aquestes festes que hui comencen.
Visca la Mare de Deu dels Desemparats!
Visca la Mare de Deu del Carmen!
I visca moraira!
A continuación, fue el turno de intervenciones en primer lugar, la presidenta de la Comisión de Fiestas, María José Llobell Marín, agradeció el esfuerzo de todos los festeros, vecinos y al Ayuntamiento del municipio, por la colaboración para que estas fiestas sigan siendo un referente.
Rosana Caselles, concejala de Fiestas, fue la siguiente en dirigirse a los ciudadanos presentes en el acto, agradeciendo la Comisión 2016 por el esfuerzo realizado a lo largo del año para ofrecer dos semanas de festejos para todos los vecinos y turistas que en estas fechas nos visitan.
Concluía el acto el alcalde, Carlos Linares Bañon, quien manifestó que durante todo el año hemos podido comprobar la energía, ilusión y el gran trabajo de los festeros a los que se les ha sumado el esfuerzo de los ciudadanos y empresas del municipio, participando todos ellos en un fin común como es el de la celebración de las fiestas patronales de Moraira.
El acto se desarrolló en la explanada del Castillo de Moraira y contó con la asistencia de multitud de ciudadanos.
La presentación arrancó con la puesta en escena de los presentadores del acto, Claudia Damiano, Jaume Corbalán y Laura Harrison, quienes dieron a conocer a todos los componentes de la Comisión de este año presidida por María José Llobell Marín.
Una vez en el escenario todos los festeros y festeras, los presentadores llamaron al pregonero de 2016, Juan Diego Noguera Muñoz, quien pronunció un discurso emotivo lleno de recuerdos y con un especial guiño a la figura de su padre, discurso que por su interés reproducimos de forma íntegra:
Comissió de festes, autoritats, veïns de Moraira i visitants, per a mi es un gran plaer poder estar ací i dirigir-me a vosaltres.
En primer lloc voldria començar aquesta xicoteta xarrada agraint a la comissió de festes per haver depositat la seua confiança en mi, per a dur a terme l´acte que dona pas al inici de les festes del nostre poble. Aquest any els festers han volgut donar a les festes patronals un toc mariner, associant aquest esdeveniment amb les tradicions i la vida de la gent de la mar.
Per aquells que no en coneixen, el meu nom es Juan Diego, i soc membre de la "Cofradía de Pescadores" del poble. Per part de pare, som els “Noguera” una família d’ací que portem varies generacions dedicant-nos al món de la mar. El meu besavi ja tenia relació en la mar, però el primer mariner de la família fou el meu iaio Diego i d´ell em eixit varies generacions que em optat per viure d´aquest món que es la pesca.
Des de molt menut sempre he volgut dedicar-me al que ara faig, sols somiava amb poder embarcar-me i anar a faenar, però ma mare després de que mon pare perguera la vida en la mar, i al vorer que jo estava convençut de encaminar les meues passes cap a eixe món, no li feia gens de gracia, com es normal. Els anys varen passar i jo no vaig canviar de paréixer, cada vegada estava més encarat a complir el meu somni, així que després d´acabar estudis superiors, com ma mare en va aconsellar i mig obligar, vaig començar a treballar a la mar junt als meus tios i als meus cosins.
Mentre vaig ser menut i la meua iaia Maria va viure, els diumenges els esperava amb molta il·lusió, no sols per no tindre escola, que també, sinó perquè els diumenges baixàvem a Moraira per a vorer a la família i passar el dia per ací. Recorde lo inquiet que estava en el cotxe pensant en fer la visita més que obligada al port. Una vegada allí a ma mare la feia ficar dels nervis, de punta pujava a totes les barques, botat d´un lloc a l'altre i mirant cap a tots els llocs, els peixos, les xarxes, el motor, les lliteres ..... tot tenia una curiositat especial per a mi i m'animava a reafirmar-me en allò a lo que volia dedicar tota la meua vida.
També recorde i molt bé eixa marinera que feia la iaia, primer treia la font plena de peix, rascasses, escorpes, sargs, algun tros de morena .. , a continuació, venia un bon plat arròs que mescla em amb l all i oli, feia d´allò un dinar espectacular, únic per als paladars més exigents. Mira que he provat molts tipus de marinera en diferents llocs i com la de la iaia no hi ha cap, sols de pensar-ho se'n fa la boca aigua.
Una vegada ja havíem dinat tota la família, arribava el moment d´anar a pegar una volta per la vora de la mar, així gaudíem del sol i mentre els majors parlaven de les seues coses, el meu germà i jo corríem com a borregos, pujant per les pedres de la escollera, fent els ninots per damunt les xarxes o inventat una i mil històries de mariners on com no jo sempre era el patró d´una barca dedicada en cor i anima a la peixca, i el meu germà el meu mariner.
Es ven sabut que la mar es l´element principal que dona la essència i el caràcter del nostre poble. Moraira des dels seus inicis ha estat lligada a les seues aigües, ja que d´una manera u altra es i ha sigut sempre el sustent de tot un poble que es volca en la mar com a recurs valuós i necessari. En la actualitat oferim les nostres platges i el nostre entorn per a tots aquells que ens volen visitar i volen gaudir de tot allò que ens aporta un lloc idíl·lic, però si tanquem els ulls i retrocedim alguns anys enrere descobrirem que molt abans de ser un destí turístic, aquest poble fou un xicotet enclau de pescadors que buscaven en la mar un mitja humil i digne de guanyar-se la vida per portar el jornal a les seues famílies.
Com podeu veure, aquesta relació es més que necessària i no podem parlar de Moraira sense adonar-nos de totes eixes tradicions i costums que tenim i venen d´una vida bolcada en la mar.
La expressió més recent d´aquest passat mariner en certa manera el podem trobar en la gent major del poble que en les seues vivències i allò que han anat escoltant des de que son xiquets han fet que aquest llegat es mantinguera fins a hui intacte. Sols cal tindre una predisposició oberta i temps per conéixer i valorar tot allò que ens poden transmetre i que encara que son coses del passat son coneixements vàlids per als temps presents i futurs.
El món mariner es prou desconegut, ja que actualment no sols la flota s ha vist reduïda en la localitat, sinó que la pròpia cofradia i la llonja ja no son un lloc socialment conegut i poc a poc ha perdut eixe àmbit transmissor i principal que va tindre en èpoques passades. Sense dubte, aquest entorn i els pocs mariners que hi ha, son la millor basa que té el poble per no pedres les nostres arrels i apropar als jóvens a la activitat marinera. Si la cosa no canvia, no hi haurà exemples vius d´aquesta activitat, sols quedarà sentenciada al record.
Tornant a les nostres festes, hi ha que reconèixer que hi ha molts actes que fan especials els festejos i ens aporten eixe toc típic mariner. Les processos, el palo ensabonat o el bous a la mar entre altres son herència de unes festes que tenen molt de temps i que reuneixen any rere any a tota eixa gent que té un vincle d´afecte en esta terra i no pot pedres, per cap raó, la oportunitat de gaudir de les festes i tornar a recordar la seua infància o re encontrar-se en els coneguts.
Per a mi les festes son unes dades senyalades en el calendari, encara que si hi ha un dia especial per a mi, sense dubte es el dia de la mare de deu del Carmen, sense menys presiar a la mare de Deu dels Desemparat., Com a mariner el dia 16 es un dia especial i més quant tens l honor de portar a la teua patrona en la teua barca, eixa ferramenta de treball on dia darrere de dia estic eixint a la mar per a guanyar-me la vida, es llavors quant et quedes mirant com embarca i pense “Ahi va la jefa a la proa”.
En general, les festes pense que son dies per a reunir-se en amics, veïns i família, conviure en una harmonia i compartir l il·lusió que tenim tots en comú.
Per últim per a no enrotllar-me més voldria agrair a la comissió de festes per el esforç que han estat fent durant tot este any per a que puga'm tots gaudir de aquestes festes. De nou no vull perdre la oportunitat de tornar a agrair la confiança ficada en mi per ser el pregoner de les festes del meu poble, es per a mi tot un orgull.
Però no puc anar men de ací sense tindre molt present el record de mon pare, el meu exemple a seguir tant com a persona com a mariner, ja que els records que tinc i les històries d´ell que he anat escoltant, m´han fet ser qui soc i portar a la mar i a Moraira en la sang.
Moltes gràcies a tots, molt bona nit i espere que tots disfrutem al màxim d´aquestes festes que hui comencen.
Visca la Mare de Deu dels Desemparats!
Visca la Mare de Deu del Carmen!
I visca moraira!
A continuación, fue el turno de intervenciones en primer lugar, la presidenta de la Comisión de Fiestas, María José Llobell Marín, agradeció el esfuerzo de todos los festeros, vecinos y al Ayuntamiento del municipio, por la colaboración para que estas fiestas sigan siendo un referente.
Rosana Caselles, concejala de Fiestas, fue la siguiente en dirigirse a los ciudadanos presentes en el acto, agradeciendo la Comisión 2016 por el esfuerzo realizado a lo largo del año para ofrecer dos semanas de festejos para todos los vecinos y turistas que en estas fechas nos visitan.
Concluía el acto el alcalde, Carlos Linares Bañon, quien manifestó que durante todo el año hemos podido comprobar la energía, ilusión y el gran trabajo de los festeros a los que se les ha sumado el esfuerzo de los ciudadanos y empresas del municipio, participando todos ellos en un fin común como es el de la celebración de las fiestas patronales de Moraira.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.165