Sábado, 22 de Noviembre de 2025

Actualizada Viernes, 21 de Noviembre de 2025 a las 17:25:14 horas

Jueves, 16 de Febrero de 2012 Tiempo de lectura:
era molt divertit el simulacre del soterrament que realitzaven en Darrer Dimarts

Els Carnestoltes

Data que determinava l’arrencament de l’humor, la disbauxa, la diversió, la música, el ball, les disfresses, les borratxeres... és la festa de Carnestoltes: “ A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes”, “Per sant Antoni, comença el temps del dimoni (X)”, “Per sant Antoni de gener, el dimoni va pel carrer”, “Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer; qui no vulga Carnestoltes que tanque les portes (A)”, “Per gener: sant Antoni, Carnestoltes i al carrer”, “Per sant Antoni fa un fred del dimoni”…

 

Carnestoltes, moltes voltes;

Nadal, de mes a mes;

Pasqua, de vuit en vuit dies;

i Quaresma no tornes més.

 

També hi ha qui fa anar més arrere esta festa: “ De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”.


Carnestoltes prové del llatí "Carnes tolitas" que significa prohibir o llevar la carn del menjar.


Per menys de cinc cèntims t’enfarinaven (llançar-te farina o blavet a les cares), o t’encendregaven (llançar-te cendra), o t’embetumaven; es pintaven la cara amb mascara; tombaven cadires i trencaven cànters i llibrells plens d’aigua per les cases que, infortunadament, es trobaven obertes; es disfressaven del sexe contrari, o de bubotes, o de bou (amb un sac i banyes); pegaven carxots a tothom; proferien frases irrespectuoses i feien la broma; i, per remat, golafrejaven i es bufaven.

 

Disfressar-se en estos dies[Img #8109]

no té més que dos extrems:

saber el que no sabies

i dir coses fora de temps.

 

I ara una mostra del pregó:

 

Xiquets, xiquetes,

menuts i grans,

homes i dones,

si voleu cantar i ballar,

a Carnestoltes heu d'anar.

 

Festa, diversió i borratxeres,

les panxes ben plenes;

Veniu, acudiu i tanqueu les portes!,

que les penes ja les hem mortes!

 

Posseu-vos la desfressa,

veniu tot de pressa,

veniu tot corrents,

vosaltres i tota la gent,

i el qui més prompte aplegarà,

millor regal, tindrà.

 

En estos graciosos jorns, qui era el darrer de cada colla d’amics en alçar-se de dormir, el treien del llit a la força i l’eixavegaven, és a dir, el ficaven dins una xàvega (xarxa de corda prima amb què portaven la palla) i el passejaven pels carrers de la localitat. Després havia de pagar, vulgues no vulgues, una rodada o consumició als amics en qualsevol bar.


Amb tot açò, la dolçaina i el tabalet no hi paraven mai de tocar durant estes jornades que tothom estimava amb deler.


De fet, una atmosfera d’irreligiositat es respirava pertot arreu. Així, aprofitant la disbauxa i el desenfrenament d’aquells moments,es reien de tot, àdhuc de l’església.


Amb tot això, ¿quan iniciaveni els Carnestoltes? La data de la seua engegada romany un poc fosca i enterbolida. Els uns els iniciaven per sant Antoni; els altres, una setmana abans de Dimecres de Cendra (els darrers dies: Darrer Dijous, Darrer Divendres, Darrer Dissabte... i Darrer Dimarts).


Com a cosa curiosa us diré que, Darrer Dijous, la sogra i la nora dinaven, dues ensems, a base d’una cassola d’arròs al forn, com també gairebé totes les colles: era el jorn assenyalat per a la consumició d'aquest àpat. Les paelles per les casetes, amb la margallonà(da) corresponent, les efectuaven especialment Darrer Diumenge i Darrer Dimarts.


Així mateix era molt divertit el simulacre del soterrament que realitzaven en Darrer Dimarts : l'enterrament de la sardina. Amb este acte cloïen el Carnestoltes. Es disfressaven d’escolans o de sacerdots i feien burla dels oficis religiosos o del mateix rector. I declamaven jocosament cobles, oracions i cants religiosos, arranjats per ells mateixos; ara bé, sense ànim d’ofendre els de Dalt ni tampoc cap autoritat eclesiàstica. Solament pretenien ridiculitzar l’utilització com a llengua vehicular del castellà o llatí dins l’església o riure-se’n una mica.


Vet ací unes quantes mostres:

 


Que kyrie, que kyrie,

que kyrie eleison;

que burros, que burros,

que burros que són.

-”Orate fratres”.

-Dins les alforges duc les sabates

(o Dos de hui i dos de demà,

ja me’n deu quatre;

o Tu en esclops i jo en sabates;

o El cap em rasques).

----------------------

-”Señor pequé”.

-”Señor pequé” i no sé de què.

----------------------

-”Oremus”.

-Agarrem un cagalló i “berenemus”.

----------------------

"Por la" senyal

de la canal

la mestra em pega

i no em fa mal (Teulada).

----------------------

Santa Maria,

la rata corria

per davall la cadira,

i el gat l’acaçava

i ella fugia

(o i no l’agarrava).

---------------------

“Dios te salve, Maria”,

una coca em menjaria;

“llena eres de gracia”,

encara que fores de dacsa

(o que fores de pasta);

“el Señor es contigo”,

millor si fores de “trigo”.

“Bendita tu eres entre todas las mujeres”,

cuita que aparegueres

(o que fóra de veres),

“y bendito es el fruto de tu vientre: Jesús”.

Encara no m’ho has dut?! (Teulada.)

___________________________________

 

Botifarres en oli,

que bones que són!

Burro, animal, per què t’has mort

ara que vénen les figues i els cabrerots?!

————————————————————————

Mira que “eres” (ets) porc,

mira que “eres” (ets) porc,

ara que vénen les figues,

ara t’has mort?!

 

En els Darrers Dies tot era permès, sobretot en Darrer Dijous; per això encara diuen: “No faces coses de Darrer Dijous”.

Comentarios
Comentar esta noticia

Normas de participación

Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.

La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad

Normas de Participación

Política de privacidad

Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.86

Todavía no hay comentarios

Quizás también te interese...

Con tu cuenta registrada

Escribe tu correo y te enviaremos un enlace para que escribas una nueva contraseña.