In memoriam Antonio Mengual Marí “Ramiro”

Vola alt “hombre pájaro”

Ara que ja podem tornar a parlar de tu quasi amb normalitat i han passat uns dies sense la teua presència, hem de dir que la calor de setembre i la teua pèrdua ens han deixat en “standby”.

La pedra que tenim al cap i l’estima que teníem per tu ens fa pensar que t’has convertit en un “hombre pájaro” que ens anirà contant la vida com si d’experiències d’un rodamon es tractara.

De vegades la vida és tan “golfa” i fotuda que fa que ens sentim un poc perduts quan pensem que, amb la teua partida, ens has deixat en un carrer sense eixida.

Com a bon guerrer has fet que la teua locura transitòria passe per nosaltres com un sospir acompassat que ens fa pensar que sempre seràs a casa nostra i ens has sabut transmetre que lo important en aquesta vida és estimar i fer gran l’ànima.

Gràcies a tu vam ser conscients que per a entendre i acceptar els episodis de la vida són necessaris molts moviments, de vegades caòtics, per poder assumir la realitat de la manera més dolça possible.

Ens ho hem gravat a foc. Açò no és un cant al temps perdut, és simplement que, tal com feies tu, hem decidit que qualsevol il·lusió pot ser un camí perfecte tot i fent parada entre el que pensem però, sobretot, entre allò que sentim.

Les llàgrimes han estat inevitables perquè no som d’acer i se’ns nota massa eixe somriure estrany quan parlem de tu, però sempre serem feliços sabent on estan els nostres amics, perquè l’empremta que ens has deixat ens portarà de ben segur a viure moments de felicitat, tant a nosaltres com a tots els que ens rodegen.

Ací continuarem celebrant-te.

Vola ben alt, amic. Vola alt, “hombre pájaro”.

Els teus amics de l’esmorzar.