La necessitat d’un canvi generacional als ajuntaments. Què fer després del Baby Boom?

El 3 d’abril del 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques després de quasi quaranta anys de franquisme, patiment i dictadura. Estes eleccions venien precedides per les generals de 1977 i per una intensa dinàmica política pròpia d’uns moments d’il.lusió, esperança i canvi. L’objectiu era clar: aconseguir una transició cap a la democràcia sense cap possibilitat de retorn.

 

Com a curiositat penje ací unes paraules d’aquells moments d’un d’aquells alcaldes més famosos, Enrique Tierno Galván: “Es necesario que los municipios de los pueblos y ciudades del estado español hayan hombres (en aquell moment de llenguatge inclusiu no anàvem gens bé) honestos, de manos limpias y bolsillos transparentes, en los ayuntamientos de todos que trabajen para evitar la especulación del suelo, la falta de centros escolares dignos, de transporte, de centros sanitarios y de hombres que acaben con la corrupción.” Vosaltres mateix podeu dir si açò s’ha complit o no.

 

Els ajuntaments, les administracions locals més pròximes a la gent, eren clau per consolidar la democràcia, calia renovar totalment unes administracions municipals organitzades i encara en mans de persones afectes al franquisme, la figura de l’alcalde o alcaldessa passava a partir d’eixe dia a ser un representant democràtic triat lliurement per la ciutadania en sufragi universal. A més, amb l’arribada de cada vegada més competències als municipis anaven a doblar o triplicar en poc temps les seues plantilles en bona part amb la generació anomenada Baby Boom. En l’Administració Local el número d’empleats públics va créixer moltíssim entre l’última meitat de la dècada dels 80 i la primera meitat dels 90. El resultat és que hi ha un alt percentatge d’empleats públics que compta amb una mitjana de 40 anys de servei i supera o esta a punt d’arribar als 60 anys d’edat.

 

A dia de hui tota aquella generació anterior a la Generació X esta merescudament jubilant-se i esta deixant els Ajuntaments sense un capital importantíssim de saviesa, experiència, professionalitat i bon fer que esta sent substituït, amb tota la lentitud i poca celeritat que suposa això per a l’administració, per nou capital humà.

 

Amb la jubilació parcial aprovada el passat mes de juliol per al personal laboral, els Ajuntaments aconsegueixen flexibilitzar la seua plantilla, afavorir el relleu generacional i obrir el mercat laboral de l’Administració Local als joves dels nostres municipis i facilitar la transmissió de coneixements de l’empleat públic veterà al nou personal que entra. A més això no suposa un increment econòmic en la partida destinada a les despeses de personal dels pressupostos municipals, els sous inclosos en el Capítol 1, ja que l’Ajuntament només paga la part proporcional del sou corresponent a la jornada reduïda i l’altra part és complementa amb la pensió de jubilació de la Seguretat Social. A banda d’això, al rejovenir les plantilles, hi ha inclús un estalvi econòmic en forma de deixar de pagar triennis o carrera professional horitzontal perquè evidentment les incorporacions noves encara no han generat el seu dret a accedir a estes remuneracions.

 

Però tot i això a Comissions Obreres no estem del tot satisfets perquè a dia de hui només el personal laboral pot accedir a este tipus de jubilació, per el que actualment estem lluitant per a que esta possibilitat també siga accesible per al personal funcionari, que siga un dret per a qualsevol empleat públic, en eixe sentit recordem que l’article 67.4 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic va reconèixer el dret de jubilació parcial de les funcionàries i els funcionaris públics en establir que “procedirà la jubilació parcial, a sol·licitud de l’interessat, sempre que el funcionari reunisca els requisits i condicions establertes en el Règim de Seguretat Social que li siga aplicable”.

 

I és cert que en un principi diversos Tribunals Superiors de Justícia van reconèixer eixa possibilitat, però posteriorment va canviar el criteri interpretant que mentres no existira un desenvolupament reglamentari, propi i específic per al funcionariat, no seria possible accedir a la jubilació parcial, i així ho va establir finalment el Tribunal Suprem l’11 de març de 2013. És més, el Reial Decret Llei 20/2012 de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, va derogar l’art. 67.4 de l’EBEP, eliminant definitivament esta modalitat de jubilació per a les persones funcionàries.

 

Ara toca apretar en este sentit també mitjançant el compromís signat per el govern de l’Estat amb l’Acord Marc per a la Millora de l’Ocupació Pública i el Servei a la Ciutadania signat a finals de l’any passat i que acaba l’any 2028, en el que des de CCOO vam aconseguir incloure diverses reivindicacions històriques que modernitzaran i milloraran ostensiblement la qualitat i l’eficàcia dels serveis públics, en este cas de l’Administració Local.

Xavi Tro

Responsable d’Acció Sindical de la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres del País Valencià a les comarques del sud