De cap manera es pot consentir que un poble renuncie a parlar la seua pròpia llengua
La llengua valenciana
Pareix que hui en dia està posant-se de moda el valencià; però, si us
he de dir la veritat encara li falta un poc per a normalitzar-se del
tot en tots els aspectes del món social.
Crec que, sobretot, la gent forastera s'ha d'esforçar una mica a integrar-se totalment en la nostra cultura i ideosinràsia.
No
es pot acceptar que, aquestos , vivint quinze o vint anys entre
nosaltres , sempre salten en les reunions diguent: "¿Por qué no habláis
en castellano? ¿Es que no os entendemos?"
És a dir, el problema de
la seua indigència i falta de volutat i d'esforç llingüístic, resulta
que l'hem de pagar nosaltres. I som nosaltres els que, ens hem
d'esforçar-nos en utilitzar l'altra llengua i a traduïr els nostres
pensaments, a casa nostra, perquè ells, passen i passen els dies, i no
els veus cap interés per aconseguir-ho.
De cap manera es pot
consentir que un poble renuncie a parlar la seua pròpia llengua en els
seus actes públics per motiu que hi haja algú que no la conega. El
problema no el tenim nosaltres, el tenen ells. I són ells els qui ha de
fer tots els esforços per coneixer-la i dominar-la: el poble no s'adapta
als forasters; son els forastyers que s'ha d'adaptar al poble, a la
seua llengua, als seus costums i a la seua tradició.
Si així ho
ferem i no utilitzarem la nostra llengua vernàcula en els actes públics
(que es completament legal), aplegariem a parlar-la solament per dins de
casa o en llocs privats i allunyats. Acabariem per arraconar-la i, al
capdavall, per oblida-la. Cosa que no acceptarem mai i procurarem que no
hi arribe.
Pareix que hui en dia està posant-se de moda el valencià; però, si us he de dir la veritat encara li falta un poc per a normalitzar-se del tot en tots els aspectes del món social.
Crec que, sobretot, la gent forastera s'ha d'esforçar una mica a integrar-se totalment en la nostra cultura i ideosinràsia.
No es pot acceptar que, aquestos , vivint quinze o vint anys entre nosaltres , sempre salten en les reunions diguent: "¿Por qué no habláis en castellano? ¿Es que no os entendemos?"
És a dir, el problema de la seua indigència i falta de volutat i d'esforç llingüístic, resulta que l'hem de pagar nosaltres. I som nosaltres els que, ens hem d'esforçar-nos en utilitzar l'altra llengua i a traduïr els nostres pensaments, a casa nostra, perquè ells, passen i passen els dies, i no els veus cap interés per aconseguir-ho.
De cap manera es pot consentir que un poble renuncie a parlar la seua pròpia llengua en els seus actes públics per motiu que hi haja algú que no la conega. El problema no el tenim nosaltres, el tenen ells. I són ells els qui ha de fer tots els esforços per coneixer-la i dominar-la: el poble no s'adapta als forasters; son els forastyers que s'ha d'adaptar al poble, a la seua llengua, als seus costums i a la seua tradició.
Si així ho ferem i no utilitzarem la nostra llengua vernàcula en els actes públics (que es completament legal), aplegariem a parlar-la solament per dins de casa o en llocs privats i allunyats. Acabariem per arraconar-la i, al capdavall, per oblida-la. Cosa que no acceptarem mai i procurarem que no hi arribe.

























Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.37