Opus Dei

Per als que al despertar cada dia,  tenim el mar Mediterrani enfront de nosaltres com a horitzó,  i que ja les nostres pupil•les estan saturades del blau que desprén, ens sorprén el verd, a vegades elèctric,  que veiem tal  com ens anem acostant als farallons de mil altures, alguns d'ells nevats, dels Pirineus.

El verd per als que vivim en l'Espanya seca, és el complement  definitiu del plaer del sentit de la vista.

Per això, crec jo, els dirigents de l'OBRA, entre ells sant Josemaría, van col•locar en la comarca del Somontano, a un pas dels Pirineus, una construcció, que sorprén per les seues línies, i que als talossos ens fa comparar-ho a un temple tibetà, on residira el Dalai Lama.
Es troba el temple i els seus annexos en una construcció compacta i que per res ho associaríem a un temple cristià-catòlic. La seua ubicació es troba en l'ixent d'una muntanya, abalconat sobre un embassament d'aigua quieta i de blau intens.

Des de lluny, veiem, que el temple, roig per la rajola cara vista de la construcció, esta rodejat de dos blaus, u, el de l'aigua retinguda en el pantà d'El Grado, l'altre, el blau del cel.  I un tercer color, el verd de la muntanya pirinenca. Els tres colors primaris.

No escriuré sobre l'Opus Dei, perquè d'eixe tema desconec tot. Se,  que està  descrita com "la força més polèmica de l'Església Catòlica", i que està vist per alguns teòlegs com a signe de contradicció i per altres com a font de controvèrsia. I així com ha trobat suport en els Papes i líders catòlics, també ha sigut criticat per diferents sectors i ex-membres.

L'Opus Dei va rebre atenció mundial després de la publicació del best seller de ficció, escrit per Dan Brown titulat "El codi Da Vinci”. Després de qualificar a l'Opus Dei com una "secta catòlica" en "pàgina de fets" de la seua novel•la, Brown crea un relat en el qual es presenta a les persones de l'organització com uns devots fanàtics, utilitzats per estafadors per a fins sinistres.  És habitual,  que com altres forces poderoses, tinga  els seus detractors, i no hi ha dubte que esta els té.

Després de la visita, busque el perquè de la ubicació del santuari en eixe punt. Hi ha pues un precedent, i és que ja des de l'antiguitat existia una torre de sentinella àrab i una ermita dedicada a la Mare de Déu de Torreciudad, la Mare de Déu dels Ángeles i que va tindre alguna cosa a veure amb la infància del fundador de l'Obra.

Però jo volia arribar, al punt de reflexió, sobre l'elecció de la situació de santuaris i ermites. Generalment ubicats estos, en punts de misteriosa  bellesa,  o d'extraordinària  visualitat.

L'elecció dels dits punts, servien, per a realçar molt més, la grandesa i santedat de l'advocació en ella consagrada. Serviria supose perquè els esperits dels creients associaren la grandesa de la visió amb la del seu creador.

En fi, que després em trasllade en esperit a la nostra comarca de la Marina Alta. Observe i vaig comprovar que les actuals ubicacions extraordinàries estan ocupades pel SENYOR DINERS. El costat espiritual ha desaparegut a base d'encofrats de formigó i rajola lluïda.

Les altures han sigut colonitzades per grandioses mansions o xalets d'un valor desorbitat. A més, no es podria anar en romeria i festejar el sant, perquè ja no és de tots, només és de u.

La Marina Alta, amb uns racons i balcons de naturalesa extraordinaris, és hui una taula de parxís esguitada de formigó, que va donar pas a una especulació sense mesura i que ara, una vegada cuit, és una aigua insípida anomenada desocupació.


Vicent Ibañez
http://www.vicentmarroixest.cat
vicentibanyez@vicentmarroixest.cat