El Penyal d'Ifac, Parc Natural

El passat 8 de desembre, vaig visitar la cima del Penyal d´Ifac, del que el naturalista Cavanilles diu: "Mirat d'una certa distància s'assembla en un navili unit en la terra per la seua popa".

La roca de 332 metres d'altura és hui un parc Natural de considerable riquesa vegetal i faunística, i és un dels tres parcs naturals mes visitats de la Comunitat Valenciana.

D'altra banda, visionant el vídeo que vos oferís, les vistes que el visitant pot admirar, crec, li fan únic entre els parcs Naturals de la Comunitat.

L'any 1983, a Calp és van iniciar moviments veïnals sense precedents per a aconseguir la titularitat pública del penyal, que van desembocar en una manifestació davall el lema ‘‘Penyal verd i per al poble'' els calperos demanaven que el seu major atractiu turístic no fóra objecte de rajola i ciment.

El Decret 1/1.987, de 19 de gener, que declarava parc Natural el Penyal D´Ifac, marcava la delimitació amb esta redacció. “A l'est i sud amb la Mar Mediterrània. Al nord amb el límit de la zona 8 (verd públic) del Pla General d'Ordenació Urbana de Calp (1971) fins a la intersecció amb la propietat de la Sra. Matilde Ivars Ivars, limita amb la susdita propietat fins que és troba amb la carretera d'accés al Penyal, voreja esta mateixa fins a la intersecció (en la seua zona corba) de nou amb la zona verda del Pla General, que voreja fins a la intersecció amb la zona de servici del port, amb què limita fins a completar per la part oest de nou amb la Mar Mediterrània”.

En ma casa parlar de Calp era parlar del Penyal, vacacions, piscina, bicicleta i mar.

Mentre filmava el vídeo, que vaig editar el passat 14 de desembre, on representava  la meua pujada al Penyal, vaig recordar,  que, a pesar d'estiuejar a les portes de la roca, feia quaranta anys que havia pujat per primera i única vegada.

I vaig recordar que els estius que vaig passar en el penyal, no sabria, fins passats uns anys, que estava passant-los en un palauet.  La veritat és que estava molt bé el xalet, però de referir-se a “ anar a Ifac”, a allotjar-se en “el palauet institucional”, hi ha una diferència de categoria, i la segona denominació,  no hi ha dubte que denota, que els que es van allotjar després dels propietaris des-allotjats, tenien una gran categoria, per Decret. Fins i tot es necessitava titulació universitària per a conserge del lloc.

Benissa des del Penyal

Anys després llegiria en la premsa polèmiques, com esta que transcric, de notícies d'un diari: “…de Salvador Gil, el xofer de Zaplana, en la seua època de president de la Generalitat Valenciana hi ha material suficient per a escriure un llibre, va haver de deixar la seua plaça de xofer, ja que una sentència del TSJ va establir que el lloc de conductor no està reservat al personal eventual. Poc després va passar a ocupar un lloc d'assessor de Presidència, que va deixar abans de les eleccions autonòmiques. (Julio 2000)  Va rebre favors, càrrecs públics i emoluments milionaris - igual que la seua esposa- per desig exprés del seu “cap” Zaplana. La cosa va arribar als tribunals perquè el sindicat UGT va denunciar la martingala. En 2006, és va reconèixer que el nomenament de Salvador Gil per a regentar la residència de persones il•lustres ubicada en el Penyal d'Ifac, a Calp, no s'havia ajustat a la llei, no tènia la titulació universitària superior que exigia el lloc, ni Henriette van Krimpen, la seua companya, tampoc. Va tindre la parella que abandonar el palauet institucional, però es va quedar amb els milionaris sous percebuts durant anys. L'escàndol es va comptar com un més dels abusos del PP en el poder valencià”.

El conjunt de l'edificació feia la impressió d'una única vivenda, i cosa impressionant per a mi, en la part superior hi havia una piscina. La vista des de la terrassa, era una gaudida, una cosa extraordinària i un orgull per als seus propietaris. No podia ser menys. El port a primera vista, després, la platja del Cantal Rojo, el Molinet, els banys de la Reina, el poble de Calp, Olta, Toix, Serra Gelada, la Mediterrània. Per l'altre costat, les salines, el terme de Calp, la platja de la Fossa, Bèrnia, la Solana de Benissa, la Punta l'Estrela, la punta de Moraira, el Puig de la Llorença, la mar Mediterrània.

Des del balanci

Tenia el xalet un jardí molt cuidat i bonic, en el terraplè que cobria el desnivell de la parcel•la amb el mur de contenció. Tots els dies veia el seu propietari, mon tío Manolo, amb la mànega regant o mostrant-ho a qui el visitava. Allí vaig començar a escoltar algunes paraules relacionades amb la meua futura professió, quan li sentia queixar-se dia sí, dia també, dels problemes que tenia amb el subministrament d'aigua que li donava Agriben. No tenia pressió, i no hi havia una altra solució que pagar camions cuba d'aigua que omplien la cisterna. Comptava les batalles que tenia amb la distribuïdora, i així i tot, seguia sense tindre aigua i pressió. Agriben era l'empresa subministradora aigua de Calp, Teulada i Moraira.

Mai he oblidat les nits en la terrassa, assentats en el balancí, de cara al port. Els eriçons i el pa amb mantega i, perquè no, el tros de roca de 332 metres, que protegia dels temporals de llevant la finca San Miguel (que era el nom del avi dels meus cosins i meu). Tota aquella meravella desapareixeria, pel bé de la naturalesa.  Valia la pena, si així haguera sigut. El dia 8 quant vaig passar pel camí vaig vorer una casa trista i sense alegria.

Jo, que ara recorde aquells dies d'estiu passats, aquelles vistes meravelloses i aquell orgull de mon tio Manolo Mas, ma tia Matilde Ivars i els meus cosins per aquell lloc privilegiat, no tinc més que dir, que només ells i ningú mes, van ser els il•lustres i jo el seu invitat.



Vicent Ibañez

http://www.vicentmarroixest.cat
vicentibanyez@vicentmarroixest.cat