Crida a la festa i pregó oficial a càrrec de Joan Ivars Cervera

PREGÓ DE LES FESTES DE SANT VICENT FERRER

TEULADA 9 d’abril 2022

per Joan Ivars Cervera

Srtes. Reina Major i Reines Infantils, Dames, Corts d'Honor i acompanyants

Sra. Presidenta i Comissió de les Festes de Sant Vicent de 2022,

 Sr. Alcalde, Sres. Regidores i Srs. Regidors  de l'Ajuntament de Teulada,

  Senyores i senyors, a totes i a tots MOLT BONA NIT!!

Em permetran que abans de donar començament al meu pregó faça referència a la terrible pandèmia que ens ha rodejat i ha arruïnat les nostres vides durant estos dos últims anys; vaja per als que ja no estan entre nosaltres la més sentida evocació i l’estima de tot un poble que recordarà esta tragèdia, com un malson que no havia d’haver ocorregut.

Per una altra banda, vull recordar que l’any 2020, que és quan havia d’haver pronunciat este pregó, es complien 50 anys de la institució en la Festa de Sant Vicent de la Reina de les Festes i Cort d’Honor. Va ser la primera Reina a 1970 Cati Mas que lamentablement ja no està entre nosaltres. Un record emotiu per a tota aquella comissió que va donar inici a un capítol important en les nostres celebracions patronals.

Començar les festes amb este pregó és com donar la veu per a l’inici de la batalla, però una batalla pacífica, alegre, d'inici de primavera; vol ser el primer cant d'una simfonia d'encontres festius, on la música, el color, el soroll i els batecs del cor troben un punt de fusió en les gents que van a gaudir estos dies de celebració. I ho fem des d’un lloc venerable, de gran tradició històrica, els Porxes. Fa dos anys també se celebrava el 400 aniversari  de la construcció d’esta Sala del Consell o dels Justícia i Jurats de la Vila de Teulada. Hui, quatre segles després, este noble edifici, que ha conegut tota la vida dels nostres avantpassats, torna a ser l’escenari d’un acte representatiu, el que dona el toc d’eixida de les nostres festes.

Tot i no ser esta la primera volta que els dirigisc la paraula com a pregoner, em sent com el primer dia, envoltat d'una gran responsabilitat per este encàrrec que m'ha encomanat la Comissió de Festes (als qui agraïsc la deferència i la confiança dipositada en mi); no sé si sabré transmetre'ls eixa espurna que inicie l'esclat festiu en els nostres cors, tot confiant que no ens falte la il·lusió estos dies, que durant més de dos anys estem esperant per a celebrar-los. I ho faig amb l’estima i amor que sent pel meu poble, recordant unes paraules de Sèneca que deia “Ningú estima el seu poble o la seua pàtria per ser la més gran, sinó perquè és la seua”.

I ja per entrar en matèria voldria manifestar en veu alta el contingut d'una reflexió: Crec que per a fer unes Festes com cal, fan falta moltes coses, però allò més important es pot resumir en unes poques: un bon equip humà, un espai adequat, una forta tradició i un bon programa festiu.

Comptem per al primer punt amb una envejable Comissió de Festes, amb la Presidenta Verònica Ortolà i tot el conjunt de persones (homes i dones) que formen un equip únic de treball i entusiasme. En el grup dels més joves, brilla amb llum pròpia en mig d'una enlluernadora constel·lació d'estrelles la reina de les Festes Lorena Ern, digna representant de la jove mediterrània, inquieta, activa i sensible als temps i a les situacions del nostre entorn. Per a ella i per a totes i tots els joves que formen eixe esplèndid conjunt de present i futur, realitat i esperança, la meua admiració i els desitjos més profunds  de felicitat per a estes festes i en tots els temps que els esperen.

Igualment, la meua millor consideració per al nodrit grup de xiquetes i xiquets que formen les Comissions infantils, al front de les quals regnaran conjuntament Emma Martínez  i Kiara Sala, tots els quals asseguren que la festa continuarà en el futur, perquè l'experiència festera es viu intensament i es porta en la sang com a signe d'identitat.

Si per a l'element humà ja sabem que comptem amb el millor dels millors, no és menys important l'escenari de la Festa, l'espai que des de segles ha anat formant i conformant la nostra personalitat com a poble. Des de fa molts anys, diverses persones preocupades pel nostres passat i present venim dedicant una part important del nostre temps a descobrir tot el valor patrimonial del nostre poble que és motiu d'admiració per a propis i estranys. Com ja saben, des de l’any 2007 el centre històric de Teulada va ser declarat Bé d’Interés Cultural, l’únic poble de la Marina Alta que compta amb esta altíssima distinció en la categoria de “conjunt històric artístic” per a l'àrea denominada “Teulada Gòtica Murallada”. Esta declaració comporta una estima encara més gran, si és que això és possible, per tot eixe conjunt d'edificis, espais, racons i pedres venerables, que ens fan sentir especialment orgullosos del que vam ser i que volem -i hem d'exigir- que siga respectat i protegit com un signe d'identitat i una mostra important de la història i art valencianes. En este marc, ¿com no es pot fer una festa digna que conjugue el passat amb el present?

De totes les tradicions que han forjat la nostra personalitat, sense dubte la relacionada amb l'estada de Sant Vicent a Teulada és la que sempre ha comptat amb més vigor i acceptació per part dels nostres predecessors. A més de la llarguíssima transmissió oral, que es perd en la nebulosa dels temps, els documents i textos d'autors valencians de diverses èpoques constaten la presència del dominic valencià al nostre poble. El primer del que tenim constància és el frare dominic Vicente Justiniano Antist, el qual en 1575 publica La Vida y historia del apostólico predicador Sant Vicente Ferrer, valenciano de la orden de Santo Domingo. En este llibre dóna notícies de l'arribada del sant a Teulada, dient, entre altres coses: “Y así, poniéndose en cierta parte del término de aquel pueblo, hizo una cruz en la peña y dijo que no llegarían más allí los moros”.  A més d'este testimoni, poc més de cents anys després d'haver mort Sant Vicent, hi ha diversos autors posteriors que també han comentat la vinguda del sant valencià aquí, entre els que cal destacar Gaspar Escolano, Josep Teixidor, Fages, etc. Esta llarga tradició oral i escrita ha portat també a entrar en la composició de les petites obres teatrals que tots els anys, el diumenge següent al de Pasqua, es representen a València amb motiu de la festa del sant, en les quals es reprodueixen alguns miracles de la tradició vicentina;  autors com Vicent Boix, Badia i Adell, José Calatayud o Maria Ibars escrigueren algunes de les seues obres situant l'escenari dels miracles a Teulada.  L'any en què sol situar-se este esdeveniment va ser el 1410; en commemoració d’este fet, l’any 2010  tingueren lloc grans celebracions al nostre poble. La creació del Centre d’Estudis Vicentins va significar per a Teulada la materialització d’un somni: reunir en la casa de la germana del Sant tot tipus de material (arts plàstiques i bibliogràfic) relacionat amb temàtica vicentina. Hui és un punt d’obligada visita per  a les persones que arriben a la nostra vila  i vulguen conèixer la nostra història, les nostres tradicions i la riquesa de  documentació i obres artístiques relacionades amb Sant Vicent. En este tema, Teulada es un referent i una parada obligatòria per a tots els estudiosos de la vida del dominic valencià.

Ja sols ens queda el quart element per tal que la festa reunisca totes les condicions per a uns resultats òptims: el programa. És per a tots cosa evident que este requisit es compleix a bastament després de contemplar el magnífic Llibre de Festes que la Comissió ha editat per a les celebracions d'enguany

Després de les corresponents salutacions institucionals i d'associacions, podem gaudir de la lectura de diversos temes d'interés local: els programes de festes són una eina necessària  per a conèixer-nos i que ens coneguen Este llibre, junt amb els altres publicats en anys anteriors, esdevé un material imprescindible per a tota aquella persona que  vulga tenir notícia de molts dels esdeveniments locals: guardeu, per tant, el programa, és un tresor per al futur carregat de passat.

Ja immersos dins del programa, apareix l'inici pròpiament de les festes, l'entrada de la murta, “una mata mediterrània, sempre verda, llustrosa i aromàtica...., que en les cultures mediterrànies antigues estava dedicada a l'amor”, com digué l'insigne i malaurat botànic Joan Pellicer; també Bernat Capó fa menció a este acte simbòlic del començament de les festes a molts pobles quan diu “A les festes pobletanes, i dintre dels seus programes, figura -precisament el primer dia- un acte anomenat entrada de la murta. I si sou al poble, en aqueix dia veureu que, a l'hora indicada, apareixen uns carros carregats de murta i baladre que els festers  -i la sempre addicta xicalla-  s'encarreguen d'esbargir per sobre els carrers encatifant-los de verd i de flors més o menys oloroses..., tasca que és rebuda amb la natural alegria que suposa saber-se de festa”  És cert que este acte ja no es fa com abans, però és molt important que almenys meresca un record per a l'inici de les festes.

La diversitat d'actes i moments festius caracteritzaran estos dies: música per a alegrar els nostres cors i les nostres vides, amb tota classe de grups i conjunts, però sense oblidar mai els autèntics protagonistes que ho són l'Agrupació Musical Cultural, la Coral Teuladina, el grup de Danses la Font Santa i la colla de Dolçainers i Tabalaters “El Falçó”, sense ells la festa no seria la mateixa o ja no serà tanta festa.

El actes religiosos, nucli d'estes celebracions, seguiran sent un atractiu important  per a molts ciutadans i ciutadanes, especialment les processons, on acudeixen teuladins i teuladines que han estat absents molt de temps o que esperen esta ocasió per a retrobar-se amb els seus paisans, més que siga una volta a l'any. El centre d'atenció religiós serà per uns dies l'ermita de Sant Vicent i no l'església parroquial, perquè així ho marca la tradició i no s'entén que puga ser d'altra manera. I en esta mateixa ermita té lloc un acte emotiu i lluïdor, l’ofrena de flors a Sant Vicent. Col·lectius de teuladins i teuladines desfilen en marxa calmada des de diversos llocs del poble cap a la imatge del Sant que els espera a l’entrada de l’ermita.

Ja passats els dies grans de la festa, un any més els bous, que veiem ja en la antiga cultura micènica, recorreran els nostres espais habilitats per a tal efecte; és el corro, que des de fa ja uns anys no ocupa els carrers i places que abans formaven part de la Teulada emmurallada i dels primers eixamples, sinó que, amb els nous temps, s'han hagut de buscar millors llocs d'esbargiment on puga acollir-se a tanta gent que durant estos dies acudeix a compartir amb nosaltres este inici de la primavera.

Va ser l’any 1988 quan es va celebrar per primera volta el dia de les “Quintades”. Hui quasi no entenem que es puguen celebrar les festes sense este dia: sense cap dubte, és l'acte amb la major participació popular: de veïns i veïnes del poble, de forasters, estrangers, joves, vells... i de qualsevol condició compartim un moment de festa on quasi tot està permés. Certament a més de la música, el protagonisme del dia és la gastronomia: la paella, el vi que dona vida, la mistela que alegra... i la companyia que conforta; tots elements que contribueixen a passar uns moments molt agradables, si el bon temps.......... acompanya, clar! 

Amb les carrosses, la romeria i els actes religiosos de la Font Santa el diumenge després de la festa gran, quan ja estiguen elegides les noves comissions, quedaran closes estes jornades, que tots desitgem que siguen les millors dels últims anys.

Amigues i amics, vos convide que passeu unes festes inoblidables plenes de joia i alegria, desfeu-vos de les rutines i preocupacions diàries, desconnecteu el mòbil i l'internet per uns dies, deixeu de banda els aparells electrònics que ens mengen el cervell, deixeu-vos portar per l'alegria que inundarà per uns dies els carrers i places  de Teulada i eixe corrent vos portarà a bon port.

                                               QUE PASSEU UNES BONES FESTES!!

                                                                               MOLT BONA NIT!!