Regrés a Ítaca

Feinejava a ma casa on vaig néixer fa una pila d’anys. Al meu regrés he trobat que la casa que amb l’esforç adient havia rehabilitat fa uns quants anys dotant-la de portes noves a l’entrada i al garatge, finestres noves de bons materials, amb persianes, reteulada la coberta amb teulada nova. Tot ho he trobat romput, les màquines i eines desaparegudes, i tot el dit ho hauré de refer perquè tot està trencat.

Un diumenge d’aquestes festes mentre jo feinejava per casa netejant brutor i deixalles que hi havia per tot.

Arribaren una parella d’agents policials del municipi, un d’ells em demanà que m’identificara jo els vaig dir que jo era a ma casa i ells no tenien el meu permís per ser-hi a casa meua ni molt manco tenien cap dret d’irrompre a la meua llar demanant que jo m’identificara documentalment. A la fi, davant de tanta inoperància policial els vaig mostrar el DNI. a més del certificat d’empadronament. Amb les dades sembla que demanaren antecedents policials que els transmetien a través de l’emissora., em digueren que una veïna els havia trucat per telèfon per que havia vist que eixia fum. Els vaig dir què tot-hom fa foc a la seua llar quan li convé i jo també, a ma casa en aquells moment l’únic estrany era que hi hagués una parella de policies preguntant-me per la meua identitat i destorbant-me dels meus quefers, sent que un d’ells és natural de Teulada com jo i ens coneixem de tota la vida, sap la meua identitat i sap que soc a ma casa, per tant no em calen documents davant aquest policia perquè em coneix, els documents i llur lectura no aportaran majors coneiximent, els documents d’identitat ho son per els desconeguts.

 Conèixer és identificar. Bé, val a dir que sempre que he tornat a Teulada d’ençà que he estat fora, ha hagut qualcun incident causat per la policia local i també sempre un dels components ha estat aquest policia conegut, identificar-me documentalment, clarament un excés de cel amb llur labor que contradiu l’estat de ma casa, la vaig deixar renovada com he dit i l’he trobada rompuda, tot fet malbé, pregunto, on era la policia quan els malfactors feien llurs malifetes a ma casa?

 I per què m’identifiquen a mi, que soc ben conegut, ara i adés?

 Som a un estat purament policial?

O només som a una Vila policial on deixes una casa renovada, la trobes rompuda i plena de deixalles i la policia que això no evita sí que encalça al propietari, no us sembla tot un esperpent?

Crec que la funció policial és vetllar per la integritat de les persones i llurs propietats.

En resum podem dir que a Teulada és evident la meua propietat malmesa per la inacció davant del deure de protegir la propietat i la persona malmenada per l’acció identificatòria excessiva i prescindible de llur propietari ben conegut per les forces de policia local.

I fer menció de que en aquesta mateixa revista han sortit diversos reportatges amb noticies de la casa en la meua absència, l’únic que ha passat ha estat que l’han “vandalitzada” amb un alt cost de reparació.

Què la brigada municipal d’obres actuà sobre la casa tombant un envà perquè digueren que era perillós per els que feien malifetes, en fi si els malfactors no bastaven la brigada d’obres de l’Ajuntament s’hi sumà a anar desfent. Jo vaig deixar la casa en perfecte ordre, tancada i ara l’he trobada oberta i “vandalitzada”. Regressar a Ítaca sempre ha estat impossible.

Teulada, 16 d’abril de 2018

José Antonio Moll Giner

 Llicenciat en CCPP. i Sociologia