de la Colla el Falçó
Festa dels Innocents: La maula, càguila o llufa
Hola amigues i amics: avui és el dia de la festa dels sants
Innocents i és per això que un any més us fem arribar la nostra maula, càguila
o llufa, que són algunes de les denominacions amb què es coneix el perot de
paper o tros de drap que es penja a l’esquena d'algú, sense que ell ho sàpiga,
per tal de fer-li burla o per pur divertiment.
Enguany li hem afegit a la nostra a la nostra càliga el
fragment d'un text de Quico Pi de la Serra que (teniu a continuació) ens ha
semblat d'allò més adient als moments actuals:
L'estat del benestar l'han retallat
I ha quedat així, com una llufa
Els que ho podien denunciar, tots han callat
La reacció del poble? Me la bufa...
Com ja és costum, a continuació us facilitem un poc
d'informació sobre aquesta celebració que pensem serà del vostre interés i que
tal vegada ja coneixeu d'anys anteriors, però que pensem no està gens malament
recordar-vos. Ah! podeu reenviar aquest missatge a tantes persones com vulgueu.
Dia dels sants Innocents
Les celebracions que s’escauen el dia dels Innocents són
hereves tant de la llegenda dels infants degollats per Herodes com de les
antigues Festes de Folls medievals i també de les Saturnals romanes. Es tracta
d’un dia carnestoltenc en què preval i es tolera la disbauxa, el desordre
festiu i la inversió dels rols socials. Aquest dia de “món al revés” forma part
de les anomenades “llibertats de desembre” que comencen per Sant Nicolau, el 6
de desembre i acabaven el 28 de desembre. Aquests dies de disbauxa, burles,
provocació i inversió dels rols socials sorgeixen durant els dies d’avorriment
i impàs que segueixen a la fi de les tasques agrícoles de la sembra, durant el
moment en què la terra està adormida i el temps lliure és ben abundant. És
durant aquest temps sense feina al camp que el jovent utilitza per esplaiar-se
de valent, relacionar-se amb tothom i divertir-se. Totes aquestes bretolades
estan socialment permeses aquest dia amb el convenciment de que, en el fons, el
desordre efímer garanteix l’ordre permanent.
La maula, càguila o llufa
Una de les principals activitats dels més joves és l'acció
de penjar o posar la maula, càguila o llufa a algú en senyal de burla. La
maula, càguila o llufa és un tros de paper o drap amb silueta humana que
s’enganxa a l'esquena de qualsevol persona incauta sense que se n’adone.
Bromes
Una altra de les característiques de la Festa dels Innocents
en molts indrets del país és la realització de gamberrades i bromes més o menys
agosarades, sovint perpetrades pels joves. Les bromes es fan a determinades
persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”. Trucades
telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents,
llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels
transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa
d’algú, llançar detergent a les fonts públiques, etc.
De ben antic era coneguda i famosa la broma dels ferrers
valencians, que el dia dels innocents calfaven al fornal una ferradura vella, i
quan era roent, la tiraven al carrer. L'atracció que produïa la ferradura per
la creença que portava sort, feia que ben prompte algun vianant l'agarrés i es
cremés els dits en tocar-la, en mig de la rialla dels ferrers.
Hola amigues i amics: avui és el dia de la festa dels sants
Innocents i és per això que un any més us fem arribar la nostra maula, càguila
o llufa, que són algunes de les denominacions amb què es coneix el perot de
paper o tros de drap que es penja a l’esquena d'algú, sense que ell ho sàpiga,
per tal de fer-li burla o per pur divertiment.
Enguany li hem afegit a la nostra a la nostra càliga el
fragment d'un text de Quico Pi de la Serra que (teniu a continuació) ens ha
semblat d'allò més adient als moments actuals:
L'estat del benestar l'han retallat
I ha quedat així, com una llufa
Els que ho podien denunciar, tots han callat
La reacció del poble? Me la bufa...
Com ja és costum, a continuació us facilitem un poc
d'informació sobre aquesta celebració que pensem serà del vostre interés i que
tal vegada ja coneixeu d'anys anteriors, però que pensem no està gens malament
recordar-vos. Ah! podeu reenviar aquest missatge a tantes persones com vulgueu.
Dia dels sants Innocents
Les celebracions que s’escauen el dia dels Innocents són hereves tant de la llegenda dels infants degollats per Herodes com de les antigues Festes de Folls medievals i també de les Saturnals romanes. Es tracta d’un dia carnestoltenc en què preval i es tolera la disbauxa, el desordre festiu i la inversió dels rols socials. Aquest dia de “món al revés” forma part de les anomenades “llibertats de desembre” que comencen per Sant Nicolau, el 6 de desembre i acabaven el 28 de desembre. Aquests dies de disbauxa, burles, provocació i inversió dels rols socials sorgeixen durant els dies d’avorriment i impàs que segueixen a la fi de les tasques agrícoles de la sembra, durant el moment en què la terra està adormida i el temps lliure és ben abundant. És durant aquest temps sense feina al camp que el jovent utilitza per esplaiar-se de valent, relacionar-se amb tothom i divertir-se. Totes aquestes bretolades estan socialment permeses aquest dia amb el convenciment de que, en el fons, el desordre efímer garanteix l’ordre permanent.
La maula, càguila o llufa
Una de les principals activitats dels més joves és l'acció de penjar o posar la maula, càguila o llufa a algú en senyal de burla. La maula, càguila o llufa és un tros de paper o drap amb silueta humana que s’enganxa a l'esquena de qualsevol persona incauta sense que se n’adone.
Bromes
Una altra de les característiques de la Festa dels Innocents en molts indrets del país és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, sovint perpetrades pels joves. Les bromes es fan a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”. Trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents, llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa d’algú, llançar detergent a les fonts públiques, etc.
De ben antic era coneguda i famosa la broma dels ferrers valencians, que el dia dels innocents calfaven al fornal una ferradura vella, i quan era roent, la tiraven al carrer. L'atracció que produïa la ferradura per la creença que portava sort, feia que ben prompte algun vianant l'agarrés i es cremés els dits en tocar-la, en mig de la rialla dels ferrers.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.131