Les Dames (Teulada)

El dia de sant Blai, advocat contra el mal de gola i la tos, és el tres de febrer,. I diuen: “Sant Blai gloriós “mos” (ens) guarde de la tos”, “Sant Blai gloriós “mos” (ens) guarde de la tos i la passe al gos”, “Sant Blai gloriós li lleve, a la meua xiqueta/meu xiquet, la tos”.

En cas que se’ns parara el mos: “Sant Blai, gola avall!” I una exclamació amb mot de vici: “Ai, el meu Blai!”

Utilitzant l’humor, naixqué esta endevinalla:

Blaiet puja, Blaiet baixa,
Blaiet s’asseu damunt la caixa.
(El poal i el brocal del pou.)

Sempre, en el dia de l’onomàstica, celebren una missa en honor del sant i, sia abans o a mitjan acte litúrgic, beneïxen, la rosca (“bollo”, “rollo”) o, a Teulada, les dames (representacions del xiquet i de la xiqueta, de pasta, d’uns vint centímetres de llargària, per dos o tres, d’amplària).
A la tarda, les colles, no fa massa, encara se n’anaven a berenar al camp i a la muntanya, enduent-se la rosca o la dama per consumir-la.

Així mateix, acostumen guardar- se’n alguna per si de cas, al llarg de l’any, emmalaltixen de la gola. I no cal dir que són força apreciades pel poder guaridor que, sens dubte, se’ls atribuïx.

Ingredients per a catorze/quinze dames:

• tres quilos de farina
• sis ous
• un quilo de sucre
• ratlladura de mitja llima
• una culleradeta de canella en pols
• mitja pastilla de llevat (250g)
• un poc més d’una tasseta d’oli blanc/100 ml
• aigua calenta, la que s’engolisca la farina


Preparació:

Abans de tot farem el rent de la dama barrejant un tros de llevat (100 g), un quilo de farina i l’aigua calenta que admitisca. Pastem i esperem que la pasta es faça bona.
Per altra part, en un segon recipient (o en un llibrell) batrem cinc ous durant un quart, i a continuació hi afegim el sucre a poc a poc i, després, mitja tasseta d’oli, la llima ratllada i la canella en pols. Aleshores desfem l’altre tros de llevat (150 g) que quedava amb un poc d’aigua tèbia i li incorporem el primer rent més amunt anomenat. Tots dos van a parar, al recipient general juntament amb els altres dos quilos de farina.

Pastarem pacientment una mitja hora (l’aigua calenta que faça falta i l’altra mitja tasseta d’oli). Una vegada obtinguda la massa ben tova, la deixarem, tapada, fins que unfle o és faça bona.
En acabant, farem pilotets (un per a cada dama), les fenyerem i les col.locarem damunt de neula o paper d’oli.

Esperarem que inflen, exactament quan, estacant el dit, la pasta torne arrere de seguida.
Amb un pinzellet, les untarem d’ou batut (un ou i una mica d’aigua); els ulls i la boca, de grans de café.

Les courem al forn a 180º C uns vint-i-cinc minuts. De tant en tant les observarem per tal que no es cremen.

En treure-les, les adornarem amb confits i sucre.

Curiositats:

Us ha de dir que la pasta que té la figura del xiquet hi ha qui li diu “damo”.