Teulada i el futur del moscatell

Sèrie limitada.

Sóc net de llauradors i fill de llaurador a temps parcial. El meu pare va abandonar el camp quan ja no podia amb els dos treballs: el seu de cada dia i el del cap de semana, que era anar al raÏm. Si no m’equivoque, va ser a mitat dels anys 80. Des de fa decades, tot són laments, plors i penes davant una realitat incontestable: els camps de moscatell s'abandonen i tot es perd. Es l'autoexcusa col.lectiva per no fer res. Una cançó massa coneguda. No he acabat d'entendre mai les explicacions al respecte. Quan he parlat amb veïns, amics i professionals del sector, sempre he escoltat el mateix: 'Mira, Joan, el que passa és que ací  tots van a la seua i no volen saber res. La Cooperativa?, això no fa funcionat mai, tot han sigut problemes'. Invariablement, sempre les mateixes paraules, sempre les mateixes queixes, i..res més.  

Tenim un gran producte, el raïm de moscatell. Tenim un paisatge de bancals cada  dia més negres, i tenim una activitat comercial que s'ha mantingut a pesar de la pèrdua de les terres i de llauradors que van deixant-ho. Tot: el raïm, el moscatell, el paisatge, els ‘raimeros’ i la Cooperativa, són elements més que suficients per a intentar pegar-li la volta. Hi ha moltes maneres, molts camins per a intentar-ho d'una vegada per totes. No fa falta nomes pensar en el dia a dia, ni en la collita de l'any que vé, ni en els personalismes, ni en l' inmovilisme. Fa falta un poc de compromís real per a fer front a una dinàmica de generacions teuladines que no ha creat més que plors i queixes. Si en pobles de la comarca ha sigut possible, perquè ací no? què ho impediex? a què esperem?. No diré que es fàcil i que tinc la recepta màgica. Per què no pensem en clau de futur, en la possibilitat  de fer un producte i un projecte col.lectiu? El cultiu i la comercialització del nostre moscatell ha de ser un punt d'unió per a fomentar, més i millor, l'economia i el comerç local, per a crear un nou model  de turisme. Es un patrimoni històric, cultural i econòmic massa important com per a no fer res. Millor dit: per a fer alguna cosa més del que s’ha fet fins ara. En veu baixa quasi tots pensem que això és possible perquè tenim tots els ingredients..(Sí és cert, es podrien fer més coses, però és una llastima, diuen..) Ja no valen més plors. Es temps de millorar, de reconeixer el que s'ha fet bé i el que s'ha fet mal. O pensem estar 25 anys més plorant mentre s'acaba la terra i desapareix el raïm? Em negue a pensar en eixe futur.

Volia escriue en este primer article alguna cosa sobre el moscatell, i m'ha eixit un crit de ràbia i impotència, però també d'esperança. Sé que hi ha un grup de gent jove interesada en debatre i propossar una taula  pel futur del cultiu del moscatell teuladí i tot el que comporta, on estiguen representats tots els sectors implicats. Eixe moviment ha començat i volem gent que sume.



[email protected]